16 de maig 2012

Pau Casals i la sardana

La sardana ha deixat de ser un element més del nostre folklore per a esdevenir una dansa nacional. La democràcia que inspira les seves regles on tothom hi és admès, a qualsevol moment. La delicadesa que imposa la seva admissió a l’esquerra de l’home, per no separar-lo de la parella que té a la mà dreta. El símbol de la seva execució, tothom donant-se les mans, en un pla d’harmonia i d’igualtat. Són normes que expressen els fonaments profunds del nostre caràcter, al qual hauríem de mirar de ser fidels. Musicalment, la sardana constitueix, a més, un dels patrimonis més importants de la nostra cultura. Una sardana ballada en una plaça de qualsevol poble és un homenatge vivent de Catalunya a la seva gent.
Pau Casals
Compositor i músic (El Vendrell 1876 – San Juan de Puerto Rico 1973)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada