El flabiol és un instrument aeròfon de la família de les flautes de bec i un dels instruments més representatius de la música ètnica catalana.
Es pot presentar sol, o bé acompanyat del bombo o tamborí. Formen part de la cobla de sardanes, de la qual n'és l'instrument més antic i l'únic que pràcticament no va rebre cap modificació per part del músic Pep Ventura.
El flabiol, és un instrument de petites dimensions, capaç de produir una important potència de so. La longitud del flabiol oscil·la entre els 10 i 35 cm, amb una embocadura de bec i el cos de fusta amb cinc forats, com a mínim, que es tapen amb els dits. Fonamentalment en trobem de dos tipus: el flabiol sec i el flabiol de claus.
Habitualment, es toca amb la mà esquerra mestre que amb la dreta es toca el tamborí, del qual Pep Ventura en modificà la grandària.
Pel que fa a la funció més característica del flabiol, és la de tocar "l'entrada" i el "contrapunt" de les sardanes, degut al seu so estrident en el registre agut.
Pel que fa al tamborí, és un minúscul tambor, segons sembla d'origen provençal, format per un petit cilindre generalment de metall i recobert de dues membranes que connectades en uns cercolets i cargols, permetent la tensió adequada per l'execució del seu so.
El tamborí, es penja del coll de l'instrumentista i descansa damunt de l'avantbraç esquerra, de manera que el músic toca el tamborí amb la mà dreta amb un broquet de fusta. Pel que fa al so, val a dir que és molt precís i clar, tot i que no sigui potent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada